About dragons and chivalry

medieval literature for children readers through picture books

Authors

DOI:

https://doi.org/10.18172/con.5684

Keywords:

Picture books, literary education, medieval literature, literary heritage, children’s literature

Abstract

Considering the cultural and literary tradition that contextualizes the characters of the dragon as an evil beast and the knight as a heroic figure, and taking into account the features of the current picture books, this paper aims to analyze, through a qualitative and contrastive study, a selection of thirty representative titles from a corpus based on thematic and formal criteria; with the aim of observing how these characters from the medieval and legendary tradition are represented in illustrated books and what implications this has for the role of children's literature as a preserver of the literary heritage. We study the narrative configuration and intertextual relations of works that preserve and at the same time update the literary heritage in favor of reading and interpretation processes typical of postmodernity. It is concluded that the picture books analyzed present diverse rewritings of the most iconic figures of medieval literature, based on the initial opposition between notions of the adult or conventional world (clichés and literary motifs) and the children's universe, in significant parodic games with tradition, and this type of reading is vindicated within the framework of literary education.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Ballester, J. (2015). La formación lectora y literaria. Graó.

Baltrusaitis, J. (1994). La edad media fantástica: antigüedades y exotismos en el arte gótico. Cátedra.

Casanova Belda, A. y González, D. (2018). El drac del Patriarca. Luis Vives.

Cerrillo, P. C. (2010). Literatura infantil y juvenil y educación literaria. Hacia una nueva enseñanza de la literatura. Octaedro.

Cerrillo, P. C. (2013). Canon literario, canon escolar y canon oculto. Quaderns de Filologia: estudis literaris, 18, 17-31.

Cerrillo, P. (2016). El lector literario. Fondo de Cultura Económica.

Cerrillo, P. C. y Sánchez Ruiz, C. (2019). Clásicos e hitos literarios. Su contribución a la educación literaria. Tejuelo, 29, 11-30. https://doi.org/10.17398/1988-8430.29.11

Colomer, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Síntesis.

Colomer, T., Manresa, M., Ramada, L. y Reyes, L. (2018). Narrativas literarias en educación infantil y primaria. Síntesis.

De la Ossa, I. A. (2020). De los poetas de la Antigüedad a la literatura fantástica: una historia general de los dragones en Occidente. Literatura: teoría, historia, crítica, 22(1). 13-49. https://doi.org/10.15446/lthc.v22n1.82291 DOI: https://doi.org/10.15446/lthc.v22n1.82291

Díaz-Armas, J. (2010). La ilustración en lucha con la palabra (Sobre algunas formas de la ironía en el álbum). En Asociación Nacional de Investigación den Literatura Infantil y Juvenil, El humor en la literatura infantil y juvenil (pp. 155-169). ANILIJ-Universidad de Cádiz.

Dueñas-Lorente, J. D. (2022). Leer la ironía en el libro álbum. Ocnos. Revista de estudios sobre lectura, 21(2). https://doi.org/10.18239/ocnos_2022.21.2.2924 DOI: https://doi.org/10.18239/ocnos_2022.21.2.2924

Durán, T. (2009). Álbumes y otras lecturas. Análisis de los libros infantiles. Octaedro-Sensat.

Duran, T. (2010). L’àlbum dins la narrativa visual. Articles de didàctica de la llengua i literatura, 52, 10-22.

Flori, J. (2001). Caballeros y caballería en la Edad Media. Paidós.

Gil, M. R. (2011). L’àlbum il·lustrat: gaudi literari o recurs imprescindible per a l’aprenentatge lector? Articles de didàctica de la llengua i la literatura, 55, 42-52.

Hernández Delgado, L. (2022). Educar para preservar el patrimonio que supone la literatura infantil. Bestezuela: Revista de literatura infantil y juvenil, 1, 117-129.

Kappler, C. (1984). Monstruos, demonios y maravillas a fines de la Edad Media. Madrid: Akal.

Labrado, V. (2009). Llegendes de la ciutat de València. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Lluch, G. (2008). De la ironia impossible a la imprescindible paròdia. En F. Carbó et al. (Eds.). El bricolatge literari. De la paròdia al pastitx en la literatura catalana contemporània (pp. 92-122). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Lucía Megías, J. M. (2010). Libros de caballerías castellanos: textos y contextos. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. https://www.cervantesvirtual.com/nd/ ark:/59851/bmc6m3s1

Méndez Cabrera, J. y Ballester Roca, J. (2022). La risa medieval y la educación literaria: narratio brevis para el fomento lector desde la pedagogía de la multialfabetización. En A. Asiaín y M. V. López (Eds.). Multimodalidad y didáctica de las literaturas (pp. 95-111). Graó.

Moya Guijarro, A. J. y Pinar Sanz, M. J. (2007). La interacción texto/imagen en el cuento ilustrado. Un análisis multimodal. Revista Ocnos, 3, 21-28. DOI: https://doi.org/10.18239/ocnos_2007.03.02

Narro, A. (2020). Dragones y santos militares en la hagiografía bizantina. Byzantion nea hellás, 39. http://doi.org/10.4067/S0718-84712020000100255 DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-84712020000100255

Palmer, I. (2020). La literatura patrimonial en el aula de ELE. Revista e-SEDLL, 3, 45-61.

Prades, D. (2017). Pasado y futuro del libro-álbum. Peonza, 120, 57-66.

Sala i Vila, C. y Calafell, R. (2017). Tirant lo Blanc. La Galera.

Santiago-Ruiz, E. (2021). El lápiz y el dragón: semiótica de la secuencialidad en el álbum ilustrado infantil. Ocnos: Revista de Estudios sobre Lectura, 20(3). https://doi.org/10.18239/ocnos_2021.20.3.2510 DOI: https://doi.org/10.18239/ocnos_2021.20.3.2510

Senís Fernandez, J. (2014). El álbum ilustrado como agente de educación artístico-literaria y de género: el caso de Mamá de Marina Ruíz Johnson. Dossiers feministes, 19, 115-133.

Silva-Díaz, M. C. (2005). La metaficción como un juego de niños: una introducción a los álbumes metaficcionales. Banco del Libro.

Silva-Díaz, M. C. (2006). La función de la imagen en el álbum. Peonza, 75, 23-33.

Soto, J., Cremades, R. y García Manso, A. (2017). Didáctica de la Literatura infantil. Universidad de Extremadura.

Turrión, C. (2012). La ambigüedad de significado en el álbum y su lector implícito. El ejemplo de El Túnel de Browne. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 5(1), 60-78. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.452 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.452

Vallejo Naranjo, C. (2010). El caballero y su pathos: el caballero salvaje, el espíritu de lo apolíneo y lo dionisíaco en la iconografía medieval. Laboratorio de Arte, 22, 19-32.

Vega Rodríguez, P. (2019). Dinamización del patrimonio literario: usos culturales de la leyenda. Lectura y Signo, 14, 75-89. DOI: https://doi.org/10.18002/lys.v0i14.5857

Vouillamoz, N. (2022). Reescrituras subversivas y literatura infantil. Cuando el libro-álbum da voz a personajes de cuentos clásicos. Ocnos. Revista de estudios sobre lectura, 21(1). https://doi.org/10.18239/ocnos_2022.21.1.2737 DOI: https://doi.org/10.18239/ocnos_2022.21.1.2737

ÁLBUMES ILUSTRADOS

Bentley, P. y Oxenbery, H. (2011). El rey Hugo y el dragón. Juventud.

Bradfield, J. R. (2009). Un perfecto caballero para dragones. Encuentro.

Balpe, A-G. y Plantevin, G. (2019). L’aventura de l’heroic cavaller Filibert per vèncer el drac i acabar amb l’avorriment. Baula.

Campbell, J. y Harnett, K. (2018). La librería voladora de Franklin. Blume.

Carter, L. y Allwright, D. (2017). En ese cuento no hay ningún dragón. Picarona.

Clarke, J. y Massey, J. (2008). El caballero y el dragón. Sm.

De Paola, T. (1980). The Knight and the Dragon. G.P. Putnam's Sons Books.

Docherty, H. y Docherty, T. (2017). El caballero que no quería luchar. Maeva.

Ellery, T. (2006). Si yo tuviera un dragón/If I had a dragón. Lectorum.

Fletcher, T. y Abbot, G. (2019). Hay una dragona en tu libro. Bruño.

Grahame, K. y Shepard, E. H. (2010). El dragón perezoso. Noguer.

Haack, D. y Lewis, S. (2018). Prince & Knight. Little Bee Books.

Kemp, A. y Ogilvie, S. (2019). La princesa rebelde. Blume.

Klein, M. (2016). Exquisiteces del caballero y el dragón. Panamericana.

Manso, A. y Fortuny, L. (2018). La princesa, els llibres i el drac. La Galera.

Melling, D. (2018). En busca del beso. Beascoa.

Miralles, J. V. y Zolotic, A. (2019). Bruna i el drac. Drassana.

Munsch, R. y Gedovius, J. (2008). ¡Tiemblen, dragones! Castillo.

Munsch, R. y Martchenko, M. (1980, 1992, 2020). La princesa vestida con una bolsa de papel. Estrella polar.

Parrondo, R. y Albareda, L. (2021). Pichín-Pichón, caballero y dragón. Amigos de papel.

Pinillos, J. S. y Sáez del Arco, A. (2017). El caballero que no tenía caballo. Iajajai.

Potter, A. y Sheppard, L. (2013). Una princesa diferente: princesa caballero. CreateSpace Independent Publishing Platform.

Prado, M, y Aceituno, D. (2014). El dragón que cambiaba de cuento cada vez que estornudaba. Beascoa.

Rolland, L. y Hindley, K. (2018). El caballero que dijo “¡no!”. Edelvives.

Ronda, M. y Gómez, A. (2020). ¿Dónde está el dragón? Beascoa.

Schulze, B. y Hardy, S. (2020). No despiertes a la dragona. Bruño.

Seigner, I. (2014). El pequeño dragón Coco y el caballero negro. La Galera.

Skyes, J. y Williamson, M. (2008). Ese fastidioso dragón. Edelvives.

Soler, R. y Durán, C. (2019). El caballero Nacho y el dragón ruidoso. Sargantana.

Timmer, L. (2020). El dragón se esconde… ¿dónde? UnaLuna.

Woollard, E. y Davies, B. (2016). El dragón y el caballero apetitoso. Picarona.

Yarlett, E. (2018). El correo del dragón. Edelvives.

Published

2023-10-10

How to Cite

Ballester Roca, J., & Méndez Cabrera, J. (2023). About dragons and chivalry: medieval literature for children readers through picture books. Contextos Educativos. Revista De Educación, (32), 91–108. https://doi.org/10.18172/con.5684